Als meus pares, als meus entrenadors, als meus grans…
Sé el que vostès em volen. Cada un m’ho demostra en tot moment i a tot arreu i en honor a aquest afecte que em brinden i que jo sento cap a vostès, vull que em donin la possibilitat de créixer de la manera més pura i simple que pugui.
Deixin-me jugar amb l’alegria que represento. Deixin-me ser el nen que m’agrada ser. No pretenguin que aconsegueixi coses que potser siguin importants, però per a un altre moment i buscar-les ara representa perdre altres que per a mi són importants.
Deixin-me viure amb l’edat que realment tinc, ja que només passa un cop a la vida. No planifiquin tant amb la meva vida, ni amb la meva persona. Tampoc es desesperin amb les meves derrotes ja que el dolor que em produeix perdre, acaba en un instant i després ja ni me’n recordo, de seguida torno a sentir alegria per jugar i divertirme.
No busquin triomfs a través meu ni pretenguin que sigui com vostès van ser o no van poder ser. Sóc un nen i vull ser-ho.
Als meus pares, gràcies per triar aquesta escola, on faré tants bons amics i també gràcies als meus entrenadors que em eduquen perquè arribi a ser un bon esportista. A vegades veig que pateixen a les grades quan joc, no m’agrada que sigui així, ja que en aquest moment sóc feliç.
Estic jugant, i des de dins semblaria que vostès, els de fora, competissin per mi, que tinguessin gelosia i que patissin pel triomf que no arriba o la jugada esperada que no puc en aquell moment brindar. Si em donessin temps entendrien que en aquesta etapa ha de ser així, que en l’esport com en la vida tot té el seu temps, segurament un dia podré donar.
Si us plau, deixeu-me jugar sense pressions, sense reptes, sense tantes correccions, sense veure’ls preocupats, discutint i de vegades lluitant per mi…
Si us plau, deixin que jugui, que em diverteixi, que sigui feliç.
Sóc un nen no ho oblidin. Sóc un nen… i només un cop a la vida.