Denominats també “pedradas” ja que qui la pateix nota com si li haguessin tirat una pedra a la zona de la lesió, el trencament muscular és una de les lesions més invalidants dins dels esports de raqueta.
La localització del dolor i el mecanisme de la lesió són els factors de major transcendència en les lesions musculars. L’objectiu de l’exploració clínica és posar de manifest la ubicació exacta del dolor i valorar l’amplitud del moviment i la força muscular. És important realitzar proves funcionals esportives amb la finalitat d’avaluar al pacient des del punt de vista físic. El protocol d´evaluació que realitzem a Fisiumsport es basarà en els següents elements:
- Inspecció: Valorar com i on s’ha produït la lesió.
- Palpació: Del múscul afectat i regions adjacents que poguessin estar implicades en la lesió.
- Mobilitat activa: És necessari avaluar la mobilitat de l’articulació de la qual el múscul lesionat forma part.
- Flexibilitat i rigidesa muscular: S’ha d’avaluar el grau de flexibilitat del múscul, així com el seu grau de rigidesa elàstica. Una disminució considerable de la flexibilitat muscular, és un indicador de la presència d’adherències entre les fibres musculars.
- Acció muscular: Valorar la contracció isomètrica, concèntrica i excèntrica del múscul i la seva força.
- Activitats de la vida diària: Verificar les limitacions que li suposa la lesió muscular comprovant la capacitat per asseure’s i aixecar-se d’una cadira, pujar i baixar escales, etc…
- Activitats esportives: Es poden comprovar saltant, desplaçament lateral i amb diferents exercicis de carreres en els quals es realitzin moviments d’acceleració i desacceleració.
Existeix la falsa creença que cal fer repòs mantingut durant un mes per què el múscul torni a estar com estava abans de la lesió. Això és fals.
Un dels mètodes més eficaços per a la regeneració de trencaments i contusions musculars consisteix a moure durant les primeres fases de curació la part danyada. Això genera menys complicacions i incapacitats si es compara amb altres tractaments d’immobilització. Les alteracions en el múscul que tenen lloc després de la immobilització acaben generant molts problemes i augmentant les possibilitats d’una recaiguda.
Una troballa que sol acompanyar a la immobilització és l’augment de teixit conjuntiu (teixit cicatricial ) en relació amb els teixits contràctils ( teixits musculars). El teixit cicatricial no s’alinea de forma paral·lela a les fibres musculars, de tal manera augmentarà la rigidesa del múscul, disminuint les seves propietats de força i extensibilitat.
A Fisiumsport treballem els trencaments fibrilars des d’una perspectiva regeneradora. Totes les accions fisioterapéutiques van dirigides a aconseguir una ràpida recuperació aconseguint que el muscul torni a tenir les qualitats que tindría abans de la lesió.
Per últim, afegir que el temps en què es produeix la lesió i la visita al Fisioterapeuta ha de ser mínim ja que cal començar a recuperar des del mateix dia de lesió. És l’única manera de tornar a l’activitat Esportiva amb les suficients garanties que no es torni a produir un altre Trencament Muscular.
Amb el tractament que realitzem a Fisiumsport aconseguim que el pacient torni a l’activitat entre tres a cinc setmanes.
Carlos Tremps
Fisioterapeuta Fisiumsport Club Tennis Reus Monterols